Pedro Giuliano treballa amb imatges generades en temps real i amb intel·ligència artificial. A Quijotes en Nueva York les va posar en relació amb els ballarins d’Elephant in the Black Box i la música per a violoncel d’Iris Azquinezer.
També fa composició d’efectes visuals per al cinema i dissenya projeccions arquitectòniques. L’escala varia d’una obra a l’altra: a El vals sin nombre va integrar rodatge i elements digitals; a Zarzuela Monumental Hispanidad va projectar sobre la façana d’un ajuntament.
El programa de l’òpera de Leoncavallo n’acredita el treball audiovisual al costat de Bruno Arantes, Djalal Dufetelle i Felipe Giuliano. El Teatro del Bicentenario de San Juan va produir el muntatge d’Eugenio Zanetti.
Teatro del Bicentenario · programa, p. 14 ↗Va signar el videomapatge de Zarzuela Monumental Hispanidad a San Lorenzo de El Escorial. Les imatges ocupaven la façana de l’Ajuntament mentre Miquel Ortega dirigia la música a la plaça.
Crónica de Abantos ↗En la crítica de Quijotes en Nueva York, Yaiza López descriu la relació entre els cossos dels intèrprets, l’univers visual de Giuliano i la música d’Iris Azquinezer.
susyQ · Yaiza López ↗El programa acredita Giuliano com a artista visual dins el disseny audiovisual i immersiu de Madrid Produce. Jean-Philippe Dury en signa la direcció i la coreografia; Arne Bock, el so.
Institut français de Madrid ↗Al curt de Felipe Giuliano va integrar el material rodat al plató amb entorns i elements 3D. Djalal Dufetelle es va encarregar del modelatge i de reconstruir les càmeres.
Escena Inmersiva ↗